Història

Hem creat aquesta pàgina per a recollir la nostra història: els primers anys del centre, i els anys de canvis fins a l’actualitat.

Qui tingui un bon record  de la seva estada a l’institut o alguna anècdota divertida que hagi fet història ens pot enviar la seva experiència, i la publicarem.

La imatge de fons , obtinguda per cortesia del Sr. Burgos, el “cronista fotogràfic” del Secà de Sant Pere, és una perspectiva aèria de la zona, de l’any 1987, on es veu l’institut en construcció a la part superior esquerra.

  • Els primers anys: 1991-1995

L’institut va obrir portes el setembre de 1991, tot just acabada la construcció. Els primers ocupants van ser professors i alumnes que havien estat desplaçats des d’altres centres per tal de descongestionar-los: Perruqueria, Delineació i Sanitàries, a més dels estudiants de 1r de BUP de la zona del voltant, el Secà de Sant Pere i Balàfia, i el nou professorat de BUP. També hi van arribar dues secretàries i el personal del bar i neteja.

Els records dels professors i PAS que va arribar dibuixen un centre gran, amb prou espai, però sense equipaments: no tenien pràcticament material per treballar… Poc a poc el van omplir amb el mínim necessari per a poder iniciar les classes, però amb moltes mancances. Les actes dels claustres ho reflecteixen perfectament..

El gener de 1992 es va inaugurar l’institut. Marga Roso, primera directora,  i el professorat van ser acompanyats del conseller d’Educació de la Generalitat Sr. Laporte, l’alcalde de Lleida, el president de la Diputació i el president de l’Associació de veïns del Secà de Sant Pere, entre altres. Al centre es guarden només tres imatges d’aquest esdeveniment…

La primera coral de l’institut, el dia de la inauguració.

Els segon curs escolar, el centre es va completar amb més equipament, però com que no hi havia gimnàs el material esportiu d’educació física es guardava al que ara és la sala polivalent, i que en aquells moments havia de ser el menjador escolar.

El 1992/93 també es van iniciar estudis Administratius, per la qual cosa el centre es va omplir de sorolls de màquines d’escriure, en una època en què encara no havien arribat els ordinadors. També es va començar a construir un nou espai, el gimnàs, i s’instal.laven diverses aules prefabricades al pati, per tal de poder encabir l’increment d’alumnat.

Els mòduls prefabricats al fons del pati, sense el gimnàs.
Aula d’Administratiu i aula del curs transnacional de gerontologia
Obres del gimnàs. 1992

El tercer curs escolar Xavier Mas va passar a ser el nou director. Aquell curs es va inaugurar el gimnàs. D’aquest esdeveniment se’n guarden moltes imatges, que podreu veure en l’exposició que preparem.

Inauguració del gimnàs

Els dos cursos següents es van anar completant els estudis de BUP i el 1994 va sortir del centre la primera promoció de 3r de BUP, a més de les promocions de FP2 Sanitàries, Perruqueria i Delineació.

  • L’inici de l’ESO, 1994/95

El 1994, una nova llei d’educació, la LOGSE,  va convertir en obligatòria l’escolarització fins els 16 anys: es va definir l’educació infantil de 0 a 3 anys, la Primària de 3 a 12, i es va crear l’Educació secundària obligatòria o ESO, que havia d’incloure tots els estudiants de 12 fins a 16 anys, i uns nous ensenyaments postobligatoris. La reforma preveia l’eliminació progressiva de l’EGB, BUP, COU i FP de primer i segon grau.

Aquest fet va provocar la necessitat de desplaçar des de les escoles de primària fins als instituts a milers de nois i noies de 12 a 14 anys, i va obligar Ensenyament a decidir on anirien aquests nois. Es van crear així les zones d’adscripció del centres, i els serveis de transport escolar des dels pobles cap als seus instituts de referència.

El primer curs amb l’ESO: un any de canvis. Tots ens vam haver d’adaptar a la nova estructura: alumnat, professorat i famílies. Per tal d’atendre adequadament aquest alumnat el centre es va ampliar amb una nova ala amb tres pisos, moltes aules i nous tallers de ciències i tecnologia.

Al nostre institut van arribar els estudiants a 1r d’ESO el setembre de 1994, i amb ells 6 nous mestres que passaven a formar part del claustre de professorat. El primer curs escolar aquest nou professorat disposava d’una sala just al costat de les aules de primer, que eren al tercer pis..però quedava apartat de la sala de professorat, per la qual cosa el següent curs escolar es va decidir tancar aquesta sala i unificar les activitats de tot el professorat a la sala de la planta principal.

El primer curs també van arribar els autobusos del transport escolar amb els nois i noies d’Albesa, La Portella, Vilanova de Segrià, Benavent de Segrià, Torre-serona i Llívia, que havien de quedar-se a dinar al centre, i per això també es va crear el servei de menjador, ocupant l’espai de la sala polivalent.

  • De 1995 al 2000:

Aquests anys es caracteritzen per al implantació progressiva de l’ESO i la desaparició del BUP i FP de primer grau. Es començaven a dibuixar ja els nous estudis postobligatoris, com el batxillerat de 2 anys i la FP de primer grau i de segon grau.

Aeròbic al pati . 1998

A finals del curs 1995/96, el departament d’Ensenyament va decidir desplaçar la FP d’Administratiu cap a La Caparrella. Vam perdre així els clics de les màquines d’escriure, dos grups d’alumnes i alguns professors.

El 1996 va passar a ser director Albert Romà.

Premis de Sant Jordi

Algun dels esdeveniments curiosos d’aquesta època va ser la gran nevada de desembre de 2001, que va deixar Lleida totalment coberta de neu, i amb el fred que feia va deixar-nos aïllats i el transport no funcionava.Només van venir a l’institut 4 o 5 alumnes i una desena de professors. Com que no es va poder fer classe, l’equip directiu es va entretenir al pati amb la neu…

 

Desembre 2001. Vista del centre des de Torre Queralt
  • Els nous cicles formatius , anys 2000

Amb la implantació de la LOGSE als postobligatoris, vam començar a fer el batxillerat i els cicles formatius de Perruqueria, Cures auxiliars d’infermeria i Obres de la construcció ( a grau mitjà), i Laboratori de diagnòstic clínic, Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció i Estètica, a grau superior.

 

 

Activitats a l’aula de sanitat.

 

  • Els anys d’expansió 2000-2010

Poc a poc es van anar implantant nous cicles: higiene bucodental, dietètica, estètica personal decorativa, documentació sanitària,… el centre es va anar omplint, de nou professorat i alumnat, i Andreu Sobrevia va fer-se càrrec de la direcció del centre.

El 2006, l’ajuntament de Lleida ens va regalar una bona quantitat d’arbres per tal d’enjardinar el pati, i es va decidir fer una gran jornada de plantació amb alumnat d’ESO i professorat, que vam acabar amb un gran esmorzar al pati…

 

Els cicles de tarda van incrementar l’ocupació, amb alumnat de cicles formatius.  I començava a arribar alumnat gran, major de 30 anys, que volia completar la seva formació i obtenir una titulació per a millorar les seves perspectives professionals, i alumnat estranger procedent de molts països, fins a configurar un centre amb molta diversitat.

I ens vam haver d’adaptar de nou: els primers cursos es va crear el TAE o taller d’adaptació escolar, el precursor de l’aula d’acollida, per a l’alumnat nou vingut, i es van començar a fer procediments d’acreditació de competències professionals per a l’alumnat procedent d’empreses, proves lliures, etc.

  • Fins a l’actualitat: 2010-2016

En els últims 6 anys, els cicles formatius LOGSE han estat progressivament substituïts per nous cicles LOE. La LOE va arribar també a l’ESO i a batxillerat, i durant uns anys hem estat convivint amb estudis d’aquestes dues lleis. El curs 2015 s’implanta una nova llei, la LOMCE, que ha originat nous canvis en els currículums.

I en aquests moments, amb l’aturada de la implantació de la LOMCE, estem en un temps d’impàs: al centre tenim cicles formatius de l’antiga LOGSE, els nous cicles LOE, i l’ESO i Batxillerat entre dues lleis, LOE i LOMCE…i més canvis pel proper curs. A veure què ens arribarà en el futur…

 

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save